|
|
|
CELEBRADAS EN ALBOCÀSSER LOS
DÍAS
4, 5 Y 6 DE OCTUBRE DE 2002 |
|
|
 |
Pulse en las imágenes para
ampliar |
|
ANTONIO CUENCA,
Secretario del CEM
A las 17'30 horas del día 4 de octubre de 2002 dan comienzo las
8as Jornadas de Estudio del Maestrat (entorno, historia, arte,
tradiciones, etc.) en la sala habilitada al efecto en la Casa de
la Cultura de la muy Leal y Noble Villa de Albocàsser.
Da la bienvenida el que suscribe a todos los asistentes muy
numerosos por cierto, destaco el honor que supone para el CEM el
desarrollo de estas Jornadas, así como el acto principal de las
mismas, que será el homenaje del CEM a Mn. Josep Miralles y Sales
miembro preclaro que fue del CEM. Presentando a continuación la
composición de la mesa que preside el acto de apertura de esta
Jornadas, formada por las siguientes Autoridades: Presidente de la
Diputación, representado por D. Manuel Ferreres Ferreres Diputado
Provincial y Alcalde de Sant Mateu. D. Francisco Baila Herrera,
Director Territorial de Cultura y Educación. D. Antonio Querol
Ferrando, Alcalde-Presidente del Ayuntamiento de Albocàsser. El
Director del Cefire de Vinaròs, declinó su asistencia por
imperativos y delegó en Juan B. Simó Castillo miembro del Cefire y
Vicepresidente del CEM. Y D. Juan Bover Puig, Presidente del
Centro de Estudios del Maestrazgo.
Después de la presentación cedo la palabra a nuestro Presidente
que manifestó: En nom de la Junta directiva del CEM vull donar les
grácies per l'assistència de tots els presents, en especial als
familiars de Mn. Josep Miralles i Sales, al qual se li rendeix
avui i ara, amb l'apertura d'aquestes VIII Jornades, aquest
homenatge póstum que ja havia estat aprobat abans del seu óbit.
També vull agrair la presencia del Sr. Alcalde de Sant Mateu i
Diputat provincial Sr. Manuel Ferreres, que representa al
President de la Diputació de Castelló, la del Director Territorial
de Cultura de Castelló Dr. Francisco Baila, que sempre ha estat al
costat del CEM, la del Sr. Alcalde i Ajuntament d´Albocàsser, que
tan magníficament va rebre la notícia de celebrar aquestes
Jornades a la seua població; i la del Sr. Mariano Castejón,
Director del CEFIRE de Vinarós, per la sempre i continuada col-laboració
amb tot el que fa el CEM. I ¿com no?, agraïr la col-laboració de
molts altres que han contribuit a qué els actes que ara comencen
siga una realitat, com són Turistrat, la Caixa Rural d'Albocásser..,
i Parroquia d'Albocásser.
Fa 20 anys neixia el CEM. Un grup d'amics tenia la idea de formar
una entitat que tingués aquesta finalitat: estudiar i investigar
no sols la historia de la nostra comarca, sinó tot alló que va al
voltant d'ella. Després d'aquests 20 anys, el CEM se sent orgullós,
gracies a molta gent, que aquella primitiva idea s'ha portat a
terme i seguirá treballant per a qué continue en aquesta línea.
Puntualment s'edita el Bolletí, 67 números s'han publicat, i al
qual estan suscrits més de 700 persones, ¡quasi res!. La gran
quantitat de llibres editats pel CEM fa que, juntament amb els
Bolletins, el CEM siga ja d'obligada referència per a tots els que
volen estudiar la nostra comarca. Són ja molts els estudiosos que
ens visiten a través de la página Web del CEM.
Entre tots, Vostés i natros, fem i farem possible que la nostra
benvolguda comarca del Maestrat siga més coneguda per tots.
Grácies a tots.
A Continuación toma la palabra el Sr. Alcalde D. Antonio Querol,
que manifiesta: Quiero agradecer en primer lugar al Centro de
Estudios del Maestrat la deferencia que ha tenido al desarrollar
las 8as Jornadas en Albocàsser y acercar el trabajo de los
estudiosos de la historia a nuestros ciudadanos. Agradecer
sinceramente la presencia de todos los asistentes a estas Jornadas
y desearles una feliz estancia en Albocàsser, igualmente
manifiesta el agradecimiento a todas las entidades y personas que
están y van a seguir colaborando en el desarrollo de estas
Jornadas, así como a los actos culturales que se llevarán a cabo
durante el desarrollo de las mismas. Muchas gracias.
Seguidamente el Director Territorial de Cultura Sr. Baila dice que
desde la Dirección Territorial de Cultura siempre hemos apoyado el
trabajo que lleva a cabo el Centro de Estudios del Maestrazgo;
gracias a sus investigaciones podemos tener un conocimiento más
profundo, tanto del Maestrat como de Els Ports. Agradezco el
esfuerzo de todos aquellos investigadores que con su trabajo lo
hacen posible y os animo a seguir investigando para dar a conocer
la grandeza de nuestras comarcas. Al Centro de Estudios le deseo
consigan el resultado que persiguen. Muchas gracias.
Por último D. Manuel Ferreres en representación del Presidente de
la Excma Diputación Provincial expone: Quiero manifestar el
agradecimiento por esta invitación así como transmitiros los
buenos deseos del Sr. Presidente el cual lamenta no poder estar él
personalmente con vosotros. Hoy me embarga una doble satisfacción,
primero personal (soy miembro del CEM) y como Alcalde de Sant
Mateu, porque desde la celebración de las Jornadas celebradas en
Sant Mateu, hay un antes y un después en nuestro pueblo; desde
entonces se vienen celebrando una Jornadas Culturales que han
venido a enriquecer la oferta Cultural de Sant Mateu, gracias al
Centro de Estudios del Maestrat. De Mn. Pepet,qué os puedo decir;
yo he sido muy amigo de él, desde que estuvo en Sant Mateu he
mantenido una larga correspondencia a lo largo de todo este tiempo
y me vais a perdonar que no siga hablando porque me embarga una
gran emoción al rememorarlo. Declaro abiertas las 8as Jornadas,
muchas gracias.
Se produce una cerrada ovación al contemplar el estado emocional
del Sr. Ferreres que fue gran amigo de Mn. Josep.
Retomo la palabra como secretario y coordinador del acto para
presentar al siguiente orador, que será D. Joaquín Roca Albalat,
gran amigo y admirador de la obra de Mn. Josep Miralles, al cual
le corresponde hacer la semblanza de Mn. Josep; da las gracias y
comienza: Il·lustríssims: Sr. Diputat i Alcalde de la Vila de Sant
Mateu; Sr. Director Territorial d'Educació; Sr. Alcalde de la Vila
d'Albocàsser; Sr. President del Centre d'Estudis del Maestrat;
benvolguts familiars i amics de Mossén Josep Miralles; jornalistes
d'aquestes octaves jornades d'estudi del Maestrat; senyores i
senyors:
És per a mi una gran satisfacció, després d'inaugurades per
aquesta presidència, les octaves jornades d'estudi del Maestrat,
encetar l'acte d'homenatge a Mossén Josep Miralles i Sales.
Satisfacció per molts motius: la relació de paisanatge amb Mossén
Josep (els dos som nascuts a Albocàsser); l'afecció a la
investigació històrica que compartíem de manera general, i molt
especialment a la investigació arrelada a Albocàsser en
particular; però, per dalt de tot, sens dubte, per l'apreci i
amistat que el temps de relació entre els dos va fer nàixer.
Qui no coneix per aquestes terres del nord de la província la
figura de Mossén Josep Miralles i Sales?
Qui oblida la silueta del nostre prevere entallada per l'austera
sotana que tan dignament solia vestir?
Qui no té al pensament l'amant de la genealogia preguntant i
explicant coses dels nostres avantpassats que la majoria de
vegades no sabíem?
Qui no recorda al rector investigador esbrinant els més mínims
detalls de la nostra història?
Qui no evoca la persona modesta, humil, plana i bona que ens ha
honorat com a home i com a capellà?
Moltíssimes persones han conegut o han tingut tracte amb ell
perquè l'acompliment, com a sacerdot del seu ministeri i, els seus
treballs d'investigació històrica, el van fer recórrer la
totalitat dels pobles del Maestrat i Els Ports.
Va nàixer, Mossén Josep, a Albocàsser el 26 d'abril de 1925 al
número 4 del carrer de l'Hospital, fill de José Miralles Sales (mon
pare tenia el mateix nom i cognoms que jo, em deia sempre) i
Vicenta Sales Beltrán.
En acabar els seus estudis primaris a Albocàsser es va dedicar,
com la gran majoria dels xics de la seua edat, a treballar la
terra però, després de conversar amb son tio Mossén Cristóbal i
Mossén Cornelio Monfort i, amb el support d'ells, a finals de
setembre de 1944 i havent-se examinat del primer curs de Llatí i
Humanitats, va ingressar al Seminari de Tortosa i va ser agregat
als alumnes de 2n curs.
Bon estudiant va rebre el sagrament del presbiterat el dia 27 de
juny de 1954, als 29 anys d'edat.
Va exercir sempre el ministeri sacerdotal a la diòcesi de Tortosa.
A Sant Mateu, com a coadjutor de l'historiador Mossén Joan Puig
(1954-1955) que li va introduir, segons va dir-me Mossén Josep, el
cuquet de la investigació. Curiosament Mossén Joan Puig va batejar
Mossén Josep quan va estar de vicari a Albocàsser i Mossén Josep
li va administrar els últims sagraments.
L'1 de desembre de 1955 va ésser traslladat a la xicoteta
parròquia d'Ortells al mateix temps que estava encarregat de la de
Villores (1955-1961).
El 31 de juliol de 1961 va prendre possessió de la parròquia de
Castellfort i de la de la Llàcua (1961-1970).
Al novembre de 1970 va arribar a la Salzadella on va residir quasi
30 anys, fins l'any 2000, d'on va retornar al poble dels seus
orígens: Albocàsser.
Mossén Josep Miralles i Sales ha estat, sens dubte, el continuador
de la saga d'il·lustrats estudiosos de la història d'Albocàsser;
una saga que s'inicia amb Mossén Agustín Sales Alcalà i continua
amb D. Casimir Melià Martí i el seu fill D. Casimir Melià Tena. En
l'actualitat, el fill adoptiu d'Albocàsser, D. José Sánchez Adell,
en seria el màxim exponent. Però, d'ells, Mossén Josep és,
provablement, el més prolífic. A la seua obra "La Muy Leal y Noble
Villa de Albocàcer", de la que se n'han fet dos edicions i que és
de consulta obligada per a qualsevol investigador d'Albocàsser i
llibre d'obligada lectura per a tots els "bocassins", cal sumar
els més de quaranta articles amb que va enriquir la coneixença de
la nostra història.
Mossén Josep també ha estat continuador d'una tradició de
capellans estudiosos del passat de les comarques del nord de la
nostra província i ha inscrit el seu nom junt als de Mossén Manuel
Betí, Mossén Joan Puig, el germans Segarra Roca de Xert i el
morellà Mossén Manuel Milian Boix entre d'altres i, no només ha
escrit sobre el seu poble natal sinò que, durant aquest peregrinar
per les esmentades parròquies on va exercir el seu ministeri
sacerdotal, va dur a terme una ingent labor investigadora a les
terres del nord de la província de Castelló (Maestrat i Ports). Li
van publicar, entre d'altres, els llibres "Notas históricas de
Castellfort" i "La Villa de Salzadella", a més a més va treure a
la llum, sobretot a la Societat Castellonenca de Cultura i al
Centre d'Estudis del Maestrat, més de 150 articles d'investigació,
una "Novena a la Mare de Déu de la Font" i un "Vía Crucis". I ací,
en aquest mateix acte es presentarà un nou llibre seu: "La Villa
de Castellfort".
Va estar anomenat Fill Adoptiu de la Salzadella on té dedicat un
passeig; Fill Predilecte del seu poble, Albocàsser; Homenatjat a
Sant Mateu i el Centre d'Estudis del Maestrat va decidir atorgar-li
la més alta distinció d'aquesta entitat, la medalla del Centre
d'Estudis del Maestrat, medalla que se li ha atorgat a títol
pòstum en aquest homenatge que estava previst fer-li, com ja ha
esmentat el Secretari del Centre d'Estudis del Maestrat D. Antonio
Cuenca, des de novembre de l'any 2000 quan, el Centre d'Estudis
del Maestrat i l'Ajuntament d'Albocàsser, acordaren organitzar
aquestes vuitenes jornades d'estudi del Maestrat.
Mossén Josep Miralles i Sales, Mossén "Pepet", (com es referien a
ell moltes persones, encara que, personalment, segons em va
comentar, no li agradava massa perquè alguns no li ho deien amb
l'estima que mereix un diminutiu; per això, jo, sempre em vaig
dirigir a ell dient-li Mossén Josep o Mossén a seques); doncs bé,
Mossén o Mossén Josep va tenir l'oportunitat d'ocupar càrrecs
diguem de més prestigi i treballar com a arxiver en bons arxius
però, sempre va preferir la vida a les nostres terres i la
proximitat dels amics. I, segons em comentà, mai no es va penedir.
Quan, per motius de salut, va deixar la Salzadella i va venir a
viure ací, al seu poble, vam compartir més temps que mai i més
d'un projecte d'investigació conjunt que, per desgràcia han quedat
enlairats. Recordo ací un dels que més il·lusió li feia: un "Diccionari
dels masos d'Albocàsser" on Mossén Josep tenia que aportar la
informació genealògica i jo recollir tota la informació
documental, per a després, juntament amb d'altres tipus de
informació que puguerem recollir, conformar-ho en forma de llibre.
Vaig conseguir que continuara escribint alguns articles
d'investigació (ell no volia, em deia que s'hi veia poc i que es
cansava molt) però amb l'escusa que jo li ho passaria tot a
l'ordinador, aparell que ni utilitzava ni mai va intentar
utilitzar, però que considerava una cosa fantàstica: "ho fa tot
tan net i asseat" em deia "que ningú parlarà de la meua mala
cal·ligrafia". Encara va escriure mitja dotzena d'articles. Vaig
passar-li els seus treballs des de mitjans de la dècada dels 90.
Durant aquest període vam iniciar un projecte de la regidoria de
Cultura de l'Ajuntament d'Albocàsser, a hores d'ara sembla que
parat, on vam informatitzar tots els textos d'investigació
apareguts als programes de festes amb la finalitat de publicar-los
en un volum. Mossén Josep va corregir tots els seus treballs
lletra a lletra; "això no ho haguera tingut que dir, ahí em vaig
enganyar,... veritat que ara està molt millor? No he vist home més
voluntariós i feliç de corregir les seues errades!
Finalment, el passat 15 de desembre de 2001, d'una manera sobtada,
a pesar d'ésser esperada (durant uns dos anys va lluitar més que
dignament contra la malaltia que li diagnosticaren), ens va deixar
Mossén Josep Miralles i Sales: bon capellà i magnífica persona.
Sé de la moltíssima il·lusió que li feia aquest homenatge i sé
que, si avui estiguera entre nosaltres, ens haguera llegit un
escrit on, amb algun joc de paraules, del qual era un mestre al
mateix temps que gran afeccionat, i amb la modèstia i humilitat
que el caracteritzaven, ens haguera arrancat més d'un somriure.
Per tot el que el nostre il·lustrat Mossén Josep Miralles i Sales
representa vull unir la meua veu a la de D. José Sánchez Adell i
repetint les seues paraules dir que "Encara que sigue a títol
pòstum, l'Ajuntament d'Albocàsser faria bé en nomenar-lo Cronista
de la Vila". Al mateix temps vull reiterar les meues pròpies
paraules del passat programa de festes i dir també a l'Ajuntament
d'Albocàsser que hauria de tenir molt en compte el nostre
il·lustrat albocassí quan haja de batejar algun nou carrer.
Però no hem de deixar de banda una altra faceta seua: la de poeta.
Mossén Josep ha sabut buscar sempre en la senzilla profunditat de
les paraules un sentiment d'identificació amb el paisatge de la
seua terra, del seu poble, de les seues gents i de les seues
costums. El llibre "Flors i Fenàs" és un recull d'alguns dels seus
poemes i, quasi tots els anys, als programes de festes
d'Albocàsser i de la Salzadella, dels quals era assidu
col·laborador, ens delectava amb alguna nova composició poètica;
fins i tot hi han composicions que va fer com a detall d'agraïment
a persones particulars que, òbviament no s'han publicat ni ell
volia (com em va confesar particularment) que fóren publicades.
M'agradaria però, destacar una d'aquestes composicions poètiques,
una que he llegit moltes vegades, que em va descobrir D. José
Sánchez Adell, gran amic de Mossén Josep, i que el company del
Centre d'Estudis del Maestrat, D. Vicent Meseguer, volia reproduir
per a aquest acte encara que, per qüestions de temps, no ha estat
possible; és el poema "A uns lliris blaus" del qual em permetran,
com que no el poden tenir a la mà, llisga alguns extractes perquè,
crec que val la pena.
A UNS LLIRIS BLAUS
Uns quaranta-cinc anys fa
a quaranta-vuit més bé
que, atentament observant,
vaig fer un descobriment.
Descobria les flors blaves!
Ans ne coneixia d'altres
posem per cas els citrons,
que a Ortells són albeanes,
les roselles i els lletsons,
i tamé les corretjoles,
que per tot arreu se'n troben.
Però aquelles flors tan blaves
només allí se trobaven
a la vora del nostre hort
en una sénia prou ampla:
la de Vicent Boix Lassaga.
-¿Cóm se diuen eixes flors?
-Lliris blaus, me diu mon pare.
Llavors me vaig contentar
en eixes dues paraules,
més ara jo vull pensar,
vull cantar a eixos lliris,
a eixes plantes tant sofrides
estimades amb deliri
de tots aquells que s'humillen.
Per elles va el meu rimar.
El punt concret d'esta faula
no s'hi trobaria pas
en un bon mapa d'Espanya
ni del regne de València.
Senyalem que està a l'Aigüera,
apartadet del camí,
a Albocàcer on nasquí
que al Maestrat perteneix.
Canto a uns lliris blaus que ploren,
que gemeguen i que es moren
de set quaranta i tants anys
que jo sàpia, i estan vius!
Quin misteri cada estiu!
A la mota estan plantats
d'una sénia, sobre l'aigua.
Una timba en tenen baix
però no hi aplegue pas.
Heus ací una altra vegada
el dur suplici de Tàntal
eternament condenat.
I ara parlo ja en present,
que a vore l'hort vaig pujar
oblidat fa molt de temps.
Per vore allò jo torní
que tant me va impressionar.
Estaven encara allí
els lliris blaus tant morats.
Tamé el sol, que tant apreta
enguany, els està obligant
a posar en alt bandera
de penitència o de dol,
d'abnegacions o de morts.
Sots els lliris blaus encara
s'hi troba una timba d'aigua.
Ja no volta la somera,
ni s'escolta la matraca,
ni xilla tampoc la sénia
i això que no està engrassada.
Com ningú els lliris no xafa
han omplit tota la volta,
andador, parets: la mota.
Penso que els lliris viuran
mentres que allò siga sénia.
Me pareix que per molts anys
alçaran la llur senyera
morada, els meus lliris blaus
que sempre es moren de set.
I bé potser que un fillet
d'algun renebot llunyà
un dia diga a son pare
quan hi vagen a regar
en vore plantes tant rares
que no són com les de l'Era,
del Tancat o la Roeda:
-¿Cóm se diuen eixes plantes?
(Ara penso que mon pare
tamé ho degués preguntar).
I li respondrà: -Fill meu,
eixes flors són lliris blaus.
l potser que encara parle:
-¿Cóm lliris blaus poden ser
si eixes flors són tant morades?
-És que porten dol, fillet.
¿De quí?, farà aquell xiquet.
-D'un rector que es va morir
fa molts anys. Era d'ací.
Un que es cregué ser poeta
i el dia Sant Agustí
als lliris féu un poema.
¿Dirà així? Jo vull que sí!
Oh, que bé si fora així!
que meues són eixes flors
de la vora del meu hort,
que creixen entre el fenàs,
que les descobrí un bon dia
i me varen agradar.
Per això jo els haig cantat
en modesta poesia.
Ai, xiquets, se'n va la vida
dels mirons dels lliris blaus,
que s'estan morint de set
a l'estiu quan lo món viu,
i en l'aigua que als morts reviu
hi viuen; viuran molt més,
que sempre allí els trobareu
planyent-se amb un eixut plor,
tremolant bandera blava
que resulta ser morada;
convertint-se de tot cor
això ahir, i demà amb dol
ploraran desconsolats.
Però jo estic intrigat.
Una cosa m'heu de dir:
¿eixe plor serà per mi?
Gràcies.
Seguidamente doy lectura al acta de concesión de la medalla del
CEM a D. Josep Miralles y Sales que dice :
"HOMENAJE A MOSSÉN JOSEP MIRALLES I SALES
La Comisión Permanente del Centro de Estudios del Maestrazgo, se
reunió en los locales de la Entidad sito en la calle Santa Cándida
n° 11, en Benicarló, en sesión extraordinaria celebrada el viernes
día 17 de noviembre de 2000, para tomar acuerdo sobre un único
asunto, el homenaje a Mosén Josep Miralles i Sales.
Por el secretario del CEM se da lectura a una carta recibida este
mismo día del Patronato Municipal de Cultura del Ayuntamiento de
Sant Mateu, en la que se comunica al CEM que el sábado día 9 de
diciembre próximo, a las 17,00 h., se rendirá un homenaje
conjuntamente entre el expresado Patronato y el CEM, al Rvdo. D.
José Miralles Sales.
Oída la opinión de algunos de los componentes de dicha Junta
Rectora, se adopta por unanimidad el siguiente acuerdo:
Que en reconocimiento de los méritos extraordinarios que como
persona y como investigador de la historia de nuestros pueblos ha
adquirido D. José Miralles, así como por la ingente labor por él
desarrollada en el estudio y difusión de la historia y cultura de
los mismos, y en agradecimiento así mismo por su colaboración en
las publicaciones del CEM a lo largo de los últimos 17 años,
manifiestan: Primero. Adherirse plenamente y con satisfacción al
merecido homenaje que tendrá lugar la indicada fecha en el
Ayuntamiento de Sant Mateu, asistiendo para ello al acto el
Presidente del CEM y otros componentes de la Junta Rectora.
Segundo. Conceder a D. José Miralles i Sales la medalla la del
Centro de Estudios del Maestrazgo, que es la más alta distinción
que otorga esta Entidad a las personas que quiere respetar y
homenajear por los méritos alcanzados en las tareas de la
investigación histórica de nuestros pueblos.
Y no siendo otro el objeto de esta reunión, se levanta la sesión a
las 20 h. del expresado día 17 de noviembre de 2000.
El Presidente El Secretario Vocales:
J.B. Simó Castillo
Vicente Meseguer Folch
Después de este acto el Presidente del Centro de Estudios del
Maestrazgo hace entrega de la medalla a la hermana de Mn. Miralles
la cual agradece emocionada tanto la medalla y las palabras de
nuestro Presidente, como la deferencia que el Centro ha tenido con
Mn. Josep.
A continuación D. Vicente Meseguer Folch, Director del boletín del
CEM presenta el libro publicado por el CEM "La Villa de
Castellfort" de Mn. Josep Miralles i Sales; de Vicente digo que es
Director del Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo y gran
conocedor del Maestrat; yo diria que es la persona que mejor
conoce el Maestrat en su conjunto. Por supuesto que habrá personas
que conocerán profundamente el término municipal del "seu Poble",
pero él conoce el gran término del Maestrat, desde el Rio Cenia a
la punta de "Cap i Corp". Él nos presentará seguidamente una obra,
ahora póstuma, de Mn. Josep:
Es para mi un honor y a la vez una gran satisfacción el presentar
este libro, el libro póstumo de Mn. José, libro que me consta que
él había elaborado con gran trabajo y con mucho cariño, y que
estaba esperando su publicación con enorme ilusión. Pero
desgraciadamente, si bien el libro está hecho desde hace unos
meses, no pudo llegar a tiempo para que él pudiera hojearlo y
gozar de su contacto físico, como ahora lo estoy haciendo yo.
Bien, Dios lo quiso así y con ello nos tenemos que conformar, pero
nos habría gustado que Mosén José hubiese disfrutado de su libro.
La Villa de Castellfort que ahora presentamos es básicamente un
libro de historia (también contiene algunos aspectos costumbristas
y de tradición local) de este pueblo de la comarca dels Ports, en
el que Mosén José estuvo de párroco entre 1961 y 1970. Allí tuvo
ocasión de consultar los antiguos documentos del archivo
parroquial, entre los que se encontraban los siguientes:
- Llibre de Sant Pere
- Llibre de Sant Antoni
- Libro de cuentas de los Santos
- Llibre de las ermitas
- Llibre de determinacións del Consell
- Libro de cuentas del Jurado (1475)
Y otros muchos más, como podrán comprobar en el apartado de
documentación y bibliografía utilizada.
De la consulta y estudio de todos ellos, redactó una serie de
trabajos que fueron publicados en los boletines de la Sociedad
Castellonense de Cultura con anterioridad a 1967. En este mismo
año apareció las Notes históriques de la Villa de Castellfort. Y
posteriormente, a lo largo de la década de los 70, la misma S.C.C.
publicó seis o siete artículos más sobre Castellfort. Del mismo
modo el C.E.M., entre 1986 y 1994, le publicó cuatro o cinco
artículos referentes a la historia de Castellfort.
Pues bien, con todos estos artículos aumentados y corregidos, así
como con otros todavía inéditos, nos entregó Mosén José el año
2000 un voluminoso pliego de papeles mecanografiados que llevamos
a la imprenta y se han convertido en este excelente libro, La
Villa de Castellfort , del que quiero manifestar que se trata de
un magnífico manual de historia de esa población.
En él, a través de sus 48 capítulos o apartados, se lleva a cabo
un amplio repaso a la historia de Castellfort, desde la primitiva
fortaleza romana de nombre Gaslintort, hasta las guerras carlistas
del siglo XIX.
Algunos de los aspectos más destacados que, desde mi punto de
vista, han sido tratados en este libro son:
- La carta de población (1237)
- La guerra de Catalunya
- La guerra de la Independencia
- Las guerras carlistas
- Personajes ilustres (religiosos, militares, nobles, etc.)
- Fiestas, romerías, cofradías, costumbres y tradiciones
- Industria, economía, etc.
Poco más me queda por añadir. Si acaso que sentimos mucho que
Mosén José no haya podido realizar él personalmente esta
presentación, y que espero de ustedes puedan valorar la aportación
histórica de Mosén José a través de este libro, y disfrutar de su
agradable lectura. Muchas gracias"
Terminada ésta, fue presentado también por Joaquín Roca un
"Catálogo de las Publicaciones de Mn. Josep Miralles". En él se
hace un pequeño recorrido por todos los trabajos publicados por
orden cronológico, realizando un superficial analisis de la obra y
manifestando que la gran obra de Mn. Josep u "Obra Magna" como fue
definida, no está publicada todavía y es un libro manuscrito de
investigación sobre los apellidos de los hijos de Albocàsser que
espera algún dia vea la luz.
Para terminar tan apretada tarde de apertura fue presentada la
página Web del Centro de Estudios del Maestrazgo a cargo del autor
de la misma D. José Manuel Avila. Y se inauguraron las dos
esposiciones montadas con motivo de estas Jornadas, una sobre el
Arte del hierro por el artista jordienc Ferr, y otra de Arte
Religioso de Albocàsser, en la iglesia de los Santos Juanes, a
cargo de D. Ferrán Olucha.
A las 22,30 horas y después de una tarde bastante activa, pudimos
presenciar y relajarnos con una representación teatral a cargo de
Valentí Piñot: "Tràgedies i comèdies de Dn. Abili a l'Olimp".
El segundo dia de Jornadas dio comienzo según estaba previsto con
la Ponencia a cargo de D. Adolf Sanmartín Besalduch el cual ante
un auditorio que no menguó de las noventa personas disertó sobre
el Patrimoni del baró de La Pobla Tornesa als municipis
d'Albocásser i les Coves. Ponencia que fue brillantemente expuesta
y fue agradecida por el público con una cerrada ovación.
Continuaron las comunicaciones después de un descanso de quince
minutos hasta las 13'50 horas que se formó la clásica mesa
redonda, para que el público pudiese hacer las preguntas
pertinentes, aún con la escasez de tiempo fueron contestadas
alguna que otra pregunta y destacar la espectación que despertó el
trabajo de Juan Bover y Juan Simó sobre el testamento del Papa
Luna. Trabajos que se podrán contemplar en su totalidad cuando
sean publicados por el CEM.
Por la tarde y después de reponer fuerzas, dieron comienzo las
comunicaciones a las 16'35 horas, desarrollándose un total de
trece comunicaciones de muy diversos temas que podrán ser leidos
en su totalidad por los interesados tras su publicación; después
de la mesa redonda y con el tiempo justo, se procedió a la
inauguración de la exposición "el forn de pa", con la actuación
del Grup de Danses el Peiró, de la Pobla Tornesa. El acto incluía
la visita de todos los jornalistas a un horno medieval que fue
puesto en marcha para esta ocasión y contemplar las danzas y
cantes propios de la siega en épocas ya lejanas, las cuales se
prolongaron en la plaza hasta bien avanzada la noche con la
degustación de las distintas pastas previamente elaboradas por la
Asociación de las Amas de Casa de Albocàsser.
El tercer día de Jornadas tuvo un comienzo de lujo con las
Ponencias de dos eminentes profesores, D. José Sanchez Adell,
Profesor Emérito de la Universidad Jaime I, que nos disertó sobre
el "Aprofitament del bosc medieval a les nostres comarques" y de
D. Germá Colón Doménech, Catedrático de la Universidad de Basilea
y eminente Filólogo, que expuso su trabajo de investigación de
"Alguns noms de les nostres plantes". Ambos en sus respectivos
campos nos deleitaron con sus conocimientos y alto nivel
científico de sus Ponencias que fue reconocido en ambos casos con
cerradas ovaciones.
Después de un pequeño descanso, se procedió a dar a conocer los
ganadores de los premios de Investigación Histórica sobre la Villa
y Concurso Fotográfico "Vila d'Albocàsser" convocados con motivo
de estas VIII Jornadas por el Ayuntamientos de Albocàsser, dando
lectura al acta el que suscribe:
"Reunido el Jurado para fallar el premio de investigación
histórica, al mejor trabajo presentado de temática sobre la
Historia de Albocàsser compuesto por:
-
Presidente: D. Antonio Querol Ferrando, Alcalde-Presidente del
Ayto. de Albocásser.
-
Vocales:
D. Juan Bover Puig, Presidente del Centro de Estudios del
Maestrazgo.
D. Juan B. Simó Castillo, Vicepresidente del CEM.
D. Jaime Rolindez Fonollosa, Escritor, Bibliotecario del CEM.
D. Adrian Adell Miralles, Licenciado en Humanidades, Bibliotecario
de Albocàsser.
-
Actúa como Secretario con voz y sin voto, Antonio Cuenca
Caballero, Secretario del CEM.
Vicente Meseguer manifiesta su deseo de que sea retirado su
trabajo "El riu Sant Miquel de Albocàsser y su entorno" a la
opción del Premio de Investigación Histórica, por su condición de
organizador de las 8as. Jornadas. Propuesta que es aceptada por el
Jurado. Siendo los trabajos que optan a dicho premio los
siguientes:
Analizados los trabajos por todos los miembros del Jurado,
acuerdan por unanimidad conceder el premio de investigación
histórica al trabajo presentado por Benjamín Barberá i Miralles y
Joaquín Roca Albalat, con el título Els Molins Hidraulics Fariners
d'Albocàsser.
Igualmente acuerdan conceder un accésit al trabajo Neveres i
comerc de la neu a la Tinença de Benifassa. La nevera d'Albocàsser
(Alt Maestrat), del que es autor P. Boira i Muñoz, por su
aportación al descubrimiento y conocimiento de la nevera de
Albocàsser.
No habiendo más asuntos que tratar, se termina la reunión a una
hora del día seis de octubre de dos mil dos."
Firmado el original por todos los miembros del Jurado, de lo cual
doy fe como secretario.
A continuación de la entrega de premios por parte del Sr. Alcalde
d´Albocàsser, di lectura a las conclusiones de estas 8as Jornadas
elaboradas a vuelapluma por los organizadores de las mismas, cuyo
contenido es el siguiente:
"Analizado el desarrollo de estas 8as Jornadas por la Comisión
Organizadora del Centro de Estudios del Maestrazgo, manifiesta su
satisfacción por:
1º.- La destacada participación de Jornalistas.
2º.- La calidad de las Ponencias y Comunicaciones.
3º.- El perfecto e interesante desarrollo de los debates.
4º.- Por las Exposiciones Artísticas realizadas.
5º.- La atención, interés y respeto con que se han seguido las
ponencias y comunicaciones por todos los asistentes.
Asimismo manifestamos nuestra satisfacción por los actos
complementarios llevados a cabo en torno a estas Jornadas (Teatro,
Grupo de Danzas, puesta en funcionamiento del Forn de pa para la
elaboración de repostería tradicional bocasserí etc.).
El CEM manifiesta igualmente su compromiso de continuar su línea
de trabajo e investigación y la defensa de nuestro patrimonio.
Por lo que:
Manifestamos nuestra adhesión en la defensa de los olivos
milenarios del Maestrat y solicitamos de las Administraciones
Públicas su protección.
Proponemos a los investigadores su colaboración interdisciplinar
para la elaboración de un estudio sobre el parque natural de
"Serra de Irta", para publicar en el plazo de un año.
El CEM está especialmente abierto a cuantos Centros Educativos
soliciten su colaboración y apoyo.
Instamos a las Administraciones Locales del Maestrat a que
acometan sin demora la nominación del Cronista Oficial del Pueblo,
con el fin de crear una conciencia colectiva de protección a
nuestro Patrimonio.
El Centro de Estudios del Maestrazgo cuenta entre sus miembros
con los Cronistas Oficiales de:
-
Canet lo Roig.
-
Cervera del Maestre.
-
Benicarló.
-
Peñíscola.
-
Vinaròs.
Sería una gran satisfacción contar con los Cronistas Oficiales de
todos los pueblos del Maestrat. Por último decirles que en breve
será comunicado el lugar de la celebración de las 9as Jornadas de
Estudio del Maestrat. Para lo cual contamos con alguna propuesta y
esperamos más adhesiones.
Albocàsser 6 de octubre de 2002"
Leidas las conclusiones, informo del resto del programa que
consiste:
Visita guiada por la población a cargo de dos hijos ilustres de la
Villa, D. Antonio José Pitarch, Catedrático de Historia del Arte
de la Universidad de Barcelona, Autor de Historia del Arte de
Cataluña, Historia del Arte del País Valenciá, Comisario de la Luz
y Las Imágenes de Segorbe y Joan Mateu Bellés, Catedrático de
Geografía en la Universidad de Valencia, autor de numerosos
trabajos sobre geografía de nuestras tierras. Los cuales nos
ilustrarán sobre la evolución arquitectónica y civil de
Albocàsser. Terminada esta visita nos desplazaremos al conjunto
arquitectónico de Sant Pau donde celebraremos la comida de
hermandad por gentileza del Ayuntamiento de Albocàsser.
A continuación
agradezco el apoyo recibido por la excma. Diputación Provincial de
Castellón.
-
Ayuntamiento de Albocàsser.
-
Medios de Comunicación.
-
Caja Rural de Albocàsser.
-
Turistrat que tan amablemente nos ha proporcionado hábitat para
descanso de los jornalistas que así lo solicitaron, totalmente
gratuito.
-
Parroquia de Albocàsser.
-
Personal que ha colaborado en todas las instalaciones necesarias
para el desarrollo de las Jornadas.
-
Al pintor José Antonio Caldés, autor del cartel de estas 8as
Jornadas.
-
Al artista Ferr por su colaboración en la exposición sobre hierro
forjado.
Por supuesto el más efusivo agradecimiento para todos aquellos
investigadores que han presentado sus comunicaciones, sabiendo que
éstas conllevan trabajo, sacrificio y tiempo que se resta a la
familia, lo que demuestra su gran estima por esta tierra del Maestrat. El Centro de Estudios del Maestrazgo seguirá trabajando en esta
línea para ir dando a conocer cualquier aspecto de la historia y
la cultura de nuestros pueblos. Gracias y hasta dentro de dos años.
|